L’Anell Únic (2ª Edició) : Relats de les Terres Solitàries (Català)

I ara ja havien entrat endins de les Terres Solitàries, on no quedava gent, ni tavernes, i els camins esdevenien cada cop pitjors. Endavant, no gaire lluny, s’alçaven uns pics temibles, que s’enlairaven més i més, enfosquits d’arbres. En alguns hi havia antics castells d’aspecte esfereïdor, com si haguessin estat construïts per gents malvades.